Després de l'estiuet de Sant martí amb temperatures suaus per ser l'època de l'any en la que estem, veiem una tendència a una lenta però contínua normalització de temperatures acostant-nos als valors de fred que ens tocarien per l'època de l'any. I anar baixant... potser tenim una caiguda lliure de les temperatures en uns 10 dies!
Bona nit!
En el post que us hem publicat a les nostres xarxes socials us feiem una mica de referència als possibles canvis que tindrem la setmana vinent! A continuació us desgranarem una mica el per què creiem que són possibles aquests canvis i sorbetot, què ens ho fa pensar. Però abans de tot... us posem el que hem dit aquest matí de forma una mica més desgranada. Tot parteix de l'anàlisi del diagrama d'ensembles que podem trobar per a la zona dels Pirineus. Anem a analitzar-lo per parts:
1.- Temperatura:
Si observem les temperatures de 850 hPa en la imatge 1 podeu veure que aquest "estiuet" de Sant Martí ens acompanyarà ben bé fins el 17/11 (veieu que les temperatures estan per sobre la mitjana (color groc) a 850 hPa?). A partir de llavors estarem en la mitjana o lleugerament per sota amb una possible fredorada a partir del 23. Tocarà esperar a veure què succeeix, però tenim alguns indicadors que ens inciten a pensar que així pot ser. (Us els expliquem més avall!)
Imatge 1.- Diagrama d'ensembles per a la zona del Pirineu
A 500hPa pocs canvis a la vista, molta disparitat dels possibles escenaris que no ens aporten cap tipus de tendència. Tocarà esperar!
2.- Precipitacions:
Si parlem de precipitacions, veiem en la imatge 2que entre dijous i divendres podem tenir un breu episodi de pluges amb cota de neu alta (per sobre els 2300m) i a partir de llavors entrem en un periode molt inestable on podem tenir ruixats cada dia amb una cota de neu que anirà baixant (d'acord amb la baixada de temperatures que hem dit) fins a situar-se amb unes cotes de neu normals per l'època (1400-1600m).
Imatge 2.- Diagrama d'ensembles per a la zona del Pirineu
Ara bé, què ens fa pensar que això sigui probable quan tenim tanta dispersió? Doncs evidentment, no estem segurs, però dintre de tot aquest batibull de possibilitats tenim uns índexs que ens fan veure la tendència general de la situació atmosfèrica per a la nostra zona en els pròxims dies. A continuació doncs us explicarem aquests índexs:
3.- Índex NAO
L'índex NAO (oscil·lació de l'Atlàntic nord (North Atlantic Oscillation en anglès)) és un fenomen climàtic en l'Oceà Atlàntic Nord que es basa en les fluctuacions que hi ha en la diferència de pressió atmosfèrica a nivell del mar (SLP=Sea Level Preasure) entre una zona concreta d'Islàndia (on normalment hi ha depressions (pressions baixes)) i una zona concreta de les Açores (on normalment tenim l'Anticicló de les Açores). Aquesta diferència de pressió varia molt en funció de si sobre Islàndia tenim una depressió i a les açores un anticicló o si per exemple tenim un anticicló a Islàndia i una depressió a les Açores. S'ha demostrat que a través de les fluctuacions de la diferència de pressió en aquests dos punts, tenim predeterminades una força i una direcció dels vents de l'oest i la localització dels camins de les tempestes a l'Atlàntic Nord.
La NAO va ser descoberta a través de diversos estudis a finals del segle XIX i principis del XX. A diferència del fenomen El Niño-Oscil·lació Meridional a l'Oceà Pacífic, l'índex NAO és una de les manifestacions més importants de les fluctuacions climàtiques a l'Atlàntic Nord i els climes humits que l'envolten.
Ara bé, com es calcula i s'interpreta?
El càlcul és ben senzill: NAO= Pressió a les Açores - Pressió a Islàndia.
Així doncs:
- NAO positiva: serà quan tinguem un Anticicló (o pressió més alta) a les Açores i una depressió (o pressió més baixa) a Islàndia.
- NAO negativa: serà quan tinguem una depressió (o pressió més baixa) a les Açores i un anticicló(o pressió més alta) a Islàndia.
I què ens aporta un NAO positiu o un negatiu a nosaltres?
Doncs s'ha demostrat que una gran diferència en la pressió ( NAO positiva) farà incrementar els vents de l'oest i, conseqüentment, hi haurà estius frescos i hiverns mitjans i humits a Europa Central i en la seva façana atlàntica. En canvi, si l'índex és baix (NAO negatiu), desapareixen els vents de l'oest, i aquestes àrees pateixen hiverns freds, i fronts tempestuosos del sud cap al mar Mediterrani. De tal manera que s'incrementa l'activitat tempestuosa i les pluges a l'Europa del sud i l'Àfrica del Nord.
Així doncs si mirem la predicció de l'índex NAO per als propers dies ( primer gràfic imatge 3)... veiem que aquest és negatiu a partir del 16, per tant... tenim números de tenir un temps fred i possiblement tempestuós!
Imatge 3.- Índex NAO
4.- Índex AO:
L'índex AO (Oscil·lació Àrtica (acrònim en anglès AO)) és el patró dominant de les variacions no estacionals de pressió atmosfèrica (SLP) al nord dels 20º N, i es caracteritza per anomalies en la pressió de magnituds positives o negatives com en el cas de la NAO. EN aquest cas però les pressions es calculen a diferents zones: a l'Àrtic, i en una zona situada prop dels 37-45º N. L'AO té una relació estreta amb la NAO ja que normalment els índexs solen marcar valors i tendències similars. Com en el cas de la NAO, en les zones àrtiques predomina una pressió atmosfèrica més baixa que en les
latituds més baixes.
El grau en què l'aire àrtic penetra en latituds mitjanes està relacionat amb l'índex AO, que es defineix pels patrons de pressió atmosfèrica superficial.
Com es calcula i s'interpreta l'índex AO?
El càlcul és ben senzill: AO= Pressió a latituds mitjanes - Pressió a l'Àrtic.
Així doncs, què ens diu l'índex?
- Índex AO Positiu: Quan l'índex AO és positiu, la pressió superficial és baixa a la regió polar. Això ajuda a que la corrent de raig de latitud mitjana surti de manera contundent i contínua d'oest a est, mantenint així l'aire fred de l'Àrtic bloquejat a la regió polar.
- Índex AO negatiu: Quan l'índex AO és negatiu, solen haver-hi una alta pressió a la regió polar, vents zonals més febles i un major moviment d'aire polar fred a latituds mitjanes.
Com en el cas de la NAO, si mirem la predicció de l'índex AO per als propers dies ( primer gràfic imatge 4)... veiem que aquest és negatiu a partir del 16, per tant... tenim números de tenir un desallotjament de l'aire polar cap a les latituds més baixes (casa nostra?)
Imatge 4.- Índex AO
Un cop explicats aquests índexs... això com es traduiria en el temps dels pròxims dies? Què veurem als mapes? Doncs estem de sort, ja que alguns models ens marquen aquesta opció.
Recapitulem, amb índex AO negatiu trobariem un anticicló a la zona àrtica i pressions més baixes a latituds inferiors. L'índex NAO també ens marca depressions a casa nostra i un anticicló cap a la zona d'islàndia....
Suposem que tenim l'anticicló a la zona entre Islàndia i la península escandinava... com serien els vents? (recordeu que els vents en l'anticicló segueixen les línies de pressió en sentit horari).
Doncs aquests vents serien de l'est, portant-nos tot l'aire fred que es troba al centre d'Europa provinent prèviament de la Sibèria (veure animació Imatge 8). Mireu ara la imatge 5 i la imatge 6. Veieu aquesta situació?
Imatge 5.- Pressió en superfície per al 21/11 a la 01:00h on observem l'anticicló que ens porta vents de l'europa central
Imatge 6.- Temperatura a 850 hPa segons GFS per al mateix interval de temps que la Imatge 5. Podem observar l'acumulació d'aire fred just en la zona que comentàvem.
A continuació us deixo l'evolució de la pressió i la temperatura per a que pogueu observar el moviment de les masses d'aire i les pressions en la configuració que us explicavem:
Imatge 7.- Evolució de la pressió en Superfície segons GFS
Imatge 8.- Evolució de la temperatura a 850 hPa segons GFS
Així doncs... veieu què ens poden dir aquests índexs? Com us hem dit al principi, sols és una tendència però alguns models ho marquen i normalment el comportament és sempre el mateix. També us hem de dir que segons on es col·loqui l'anticicló de latituds altes tindrem una entrada d'aire siberià (si es col·loca a la península escandinava), aire polar àrtic (anticicló ben bé a sobre Islàndia) o com aquest que és un mix dels dos.
En fi, anirem fent el seguiment, com veieu hi ha molta dispersió i a saber què ens acaba passant, penseu que molts cops aquest aire fred es queda a latituds més altes (França, Alemanya,...) i no ens acaba d'arribar a casa nostra, tot dependrà de la col·locació exacta de cadascuna de les peces, però... per això la meteorologia és tant apassionant oi? Un mínim canvi en les posicions dels actors... i tenim una cosa o l'altra!
Per a qualsevol dubte o aclariment ja sabeu, comentari en el post, mail, Xarxes Socials,... estarem encantats de comentar-ho amb vosaltres!!
Bona neu i bona méteo,
Xavi (meteoXaró)